lunes, 29 de agosto de 2011

Los crímenes del doctor Mabuse (1960)

Fritz Lang va remugar tant com va voler quan el productor Artur Brauner li va demanar una nova pel·lícula dedicada a Mabuse. Ja n'havia dirigit dues, una l'any 1922 i una altre el 1933. Així ho explica el mateix Fritz Lang. Sembla ser que Brauner li va dir: "Miri, no sé si vostè ho sap, però he comprat els drets de Mabuse a la vídua de Norbert Jacques i m'agradaria fer una altra vegada El testamento del doctor Mabuse". Li vaig dir: "Doncs faci-la vostè mateix. Jo no la penso fer. No faig versions noves de les meves pel·lícules". Llavors em digué: "I no podria fer un nou Mabuse?" Vaig contestar-li: "Miri, per a mi aquest fill de puta ja és ben mort i enterrat". Malgrat tot em va convèncer i se m'acudí la idea de que potser fóra interessant presentar un criminal com aquell vint o trenta anys després, amb les noves possibilitats que ofereix la tècnica i, d'aquesta manera, crear una cosa nova mitjançant la qual poder dir el què penso sobre el nostre temps: el perill de que la nostra civilització esclati feta miques i que al damunt dels seus fonaments s'hi basteixi un imperi del crim".

La pel·lícula, la darrera que dirigí Fritz Lang, és magnífica. Es mou entre una manera de fer molt antiga (subratllada encara més per l'ajustada producció de Brauner) i per unes idees prou modernes sobre l'ús de la tecnologia. Tot això emmarcat en uns decorats de pega absolutament fascinants, com ara el despatx del professor Cornelius o els críptics soterranis de l'hotel Luxor. Cal destacar un repartiment amb actors de presència tan notable com Wolfgang Preiss, Gert Fröbe o Howard Vernon. I, és clar, un protagonista fascinantment inepte com Peter van Eyck.

Los crímenes del doctor Mabuse estava pensada per competir amb els krimis, aquelles pel·lícules basades en novel·les d'Edgar Wallace que van tenir un èxit tan formidable a Alemanya. Mabuse se'n va sortir prou bé, de manera que Artur Brauner va produir cinc seqüeles en quatre anys.

domingo, 28 de agosto de 2011

pel·lícules vistes a Vélez


Vaig pensar aquest bloc per a les vacances, però finalment he publicat molt poques coses. A Vélez he tingut problemes amb Internet i no he pogut penjar cap post des del 21 de juliol. Això no vol dir que hagi deixat de veure pel·lícules. Vaig portar uns quants DVD de casa, la resta són de la biblioteca de Vélez Rubio. A banda de les dues primeres temporades d'Alfred Hichcock presenta, he vist:


-Garras humanas, Tod Browning (1927)
-El halcón maltés, John Huston (1941)
-Un espíritu burlón, David Lean (1945)
-Duelo al sol, King Vidor (1946)
-La dama de Shangai, Orson Welles (1947)
-Cayo Largo, John Huston (1948)
-Las zapatillas rojas, Michael Powell, Emeric Pressburger (1948)
-Gigi, Vincente Minnelli (1958)
-Sed de mal, Orson Welles (1958)
-Los crímenes del doctor Mabuse, Fritz Lang (1960)
-Lawrence de Arabia, David Lean (1962)
-Ayer, hoy y mañana, Vittorio De Sica (1963)
-Cleopatra, Joseph L. Mankiewicz (1963)
-My Fair Lady, George Cukor (1964)
-La última tentativa, Robert Mulligan (1965)
-Bonnie y Clyde, Arthur Penn (1967)
-The Stones in the Park, Leslie Woodhead (1969)
-El Cóndor, John Guillermin (1979)
-Elvis: Aloha from Hawaii, Marty Pasetta, Gary Hovey, Todd Morgan (1973)
-Toro salvaje, Martin Scorsese (1980)
-La trama, David Mamet (1997)
-El halcón inglés, Steven Soderbergh (1999)
-RKO 281, Benjamin Ross (1999)
-Mulholland Drive, David Lynch (2001)
-Fuego sobre Bagdad, Mick Jackson (2002)
-Héroe, Zhang Yimou (2002)
-Beyond the Sea, Kevin Spacey (2004)
-Buenas noches y buena suerte, George Clooney (2005)
-Searching for Orson, Dominik Sedlar, Jakov Sedlar (2006)
-Planet Terror, Robert Rodriguez (2007)
-Joe Strummer: The Future Is Unwritten, Julien Temple (2007)
-Los límites del control, Jim Jarmusch (2009)
-Kick-Ass, Matthew Vaughn (2010)

Per cert, torno a publicar en l'altre bloc: http://carlesprats.tumblr.com/