jueves, 30 de junio de 2011

2001: Una odissea en l'espai (1968) vs. NASA Voyager Recordings (1992)

Ja coneixeu la història de la banda sonora de 2001: Una odissea en l'espai, MGM volia que Alex North escrivís una partitura original. I així ho va fer. El problema, però, és que Kubrick es negà a utilitzar-la. Durant el llarg període de postproducció, Kubrick provà de visionar algunes seqüències amb fragments de música clàssica. Aquella música funcionava tan bé que qualsevol altra cosa semblava atemptar contra les sensacionals troballes de la pel·lícula. A mesura que avançava la postproducció, aquell relat sobre la vida extraterrestre que Kubrick havia desenvolupat conjuntament amb Arthur C. Clarke, havia esdevingut quelcom ben diferent. Ara Kubrick veia 2001 com "una experiència visual que defugia qualsevol catalogació verbal i que s'adreçava directament al subconscient amb un contingut emocional i filosòfic (...). Vaig voler que la pel·lícula fos una experiència intensament subjectiva que arribés a un nivell molt íntim de la consciència de l'espectador, tal com ho fa la música". Per tant l'aportació narrativa de Clarke cada cop es feia més fonedissa.
No cal dir l'impacte que aconsegueix El Danubi blau a l'escena del transbordador. O l'Així parlà Zaratustra, que ben aviat aconseguí una inesperada popularitat, com ho demostra que el mateix Elvis fes servir aquesta composició a l'inici dels seus concerts o que la versió funky d'Eumir Deodato esdevingués un hit massiu. Però el més extraordinari és l'ull que Kubrick va tenir per triar les peces de György Ligeti: Atmosphères, Lux Aeterna i el Rèquiem. Ho dic perquè fa uns quants dies que escolto els dos primers àlbums, avui descatalogats, de la sèrie NASA Voyager Recordings, Symphonies of the Planets. Es tracta d'enregistraments realitzats per les sondes Voyager en passar per davant dels planetes dels sistema solar captant els sons que produeixen els seus camps magnètics. El resultat és molt semblant a la "massa de so" que Ligeti proposa a obres com Atmosphères. Pel meu gust el flux borrós d'harmonies compost per Ligeti és estranyament proper als enregistraments de la sonda Voyager.
Ligeti es va ofendre per l'ús de la seva música a 2001 i, fins i tot, va posar un plet a MGM. Uns anys després però no tindria cap problema en que Kubrick fes servir una altra peça seva a la banda sonora de La resplendor (1980). Ja s'havien llançat les sondes Voyager, però encara Ligeti no havia pogut escoltar les peculiars masses de so produïdes pels planetes. (Si el que voleu és ballar, jo recomanaria uns altres discs. Però aquests àlbums editats per la NASA són fascinants.)

No hay comentarios:

Publicar un comentario